AQUESTA PLUJA FRÀGIL

Que aquesta pluja fràgil i prima

que plora les morts i el dolor

d’una tardor tòrrida i bèl·lica,

colgui de vida

la pell porosa d’una terra convalescent

cosida a trinxeres, sang i esquerdes

Que s’endugui també

totes les meves penes i pors,

i em netegi ferides, neguits i tristor.

Que regui sense aturar-se

aquest món i aquest cos,

trencat i vulnerable,

delerós de refer-se

i viure amb pau,

d’acollir l’amor més pur,

la llum, el desig i les flors.

Que aquesta pluja menuda

plogui dies i dies

i que l’únic que caigui

i es marceixi

siguin les fulles

dels arbres

que encara ens queden.