HIBERNO

Enceto l’any i escric.

Respiro l’aire fred d’un cel llis

que ha vençut la boira.

Hiberno,

dins la closca i l’escut .

Tota jo lava, vidre i paper.

Aturo pas i batec.

Escruto els marges d’un cos

que muda i em sosté,

que  em crida i es recompon

que és casa i arbre,

ales i germen. 

M’empasso pèrdues,

violències i opressions.

Les meues i les vostres.

Em couen a les mans

que són punys sempre alçats.

Escupo crits, fang i ràbia.

M’esgoto i callo.

Em trenco i em cremo.

Resisteixo.

Sota la terra erma i gebrada,

com una llavor

roent i resilient.

Hiberno,

Pauso pulmons i pulsacions.

M’empetiteixo,

una mica més encara.

Defenso l’energia que em resta,

com un tresor.

I esguardo la primavera,

el miracle de convertir la llum i l’aigua

en flors, fulles i vida.

@floretesdelcamp