DEIXAR-TE ANAR

Deixar-te anar,

per fi.

Netejar-me els somnis,

el sexe i el desig

de tu.

Fer cendres de tot,

sense pietat ni por.

Ni pena.

Les pigues intactes,

la pell verge

delerosa d’acollir

uns besos

que ja no hi són.

No pensar-te.

Desarrelar-te

del ventre i dels pulmons,

del moll de l’os,

de tota jo.

Deixar-te anar

com un globus que s’enlaira

fugint de la gravetat,

que és el meu cos

cridant-te

torna!

Jo sóc casa!

Deixar-te aquí,

ancorada en aquests versos

que escupo a tort i a dret,

enterrada en aquest poema

que només parla de tu.

@floretesdelcamp