ESPOLSAR-TE EL FRED DEL COS

Ha tornat el fred

dins d’aquest hivern pandèmic,

però el meu no és un fred físic

sinó incisiu i inhòspit

que encén altre cop

la ràbia endormiscada

i la tristesa més pregona.

Un fred que havia de tornar

rebel·lant-se contra una primavera

fora de lloc,

com es rebel·la el teu cos

contra el món i la vida.

Un fred que t’embolcalla

els ossos fràgils,

que substitueix el greix i la carn,

que t’alenteix el batec

i t’eternitza el dolor i la fam.

Un batec que malgrat la distància

sento com udola, com resisteix,

com crida vida i llibertat.

No deixis que aquest fred

s’instal·li altre cop dins teu,

jo puc sostenir-lo per tu.

Te’l canvio per l’escalfor

de les abraçades que vindran,

de les paraules dolces,

de les cançons de sempre,

dels llibres i les roses,

del sol pintant-nos la pell

i dels estius al riu i al mar.

Deixem que aquest fred d’hivern

ens glaci només les mans i el nas.

Protegim l’esperit i l’essència,

les ganes de riure i de viure,

la cura, la pell, el cos

i les ales.

Aquest hivern passarà

mentre tu et guareixes i creixes

dins el capoll que som nosaltres

braços i mans que et bressolen.

Quan acabi aquest fred intens

desplegaràs les ales

com una papallona exòtica,

valenta i atrevida.

Volaràs amunt

deixant endarrere el gel,

impedint que se t’enganxi a la pols,

perseguint la llum,

deixant endarrere la por,

el plor i la ràbia.

Espolsa’t el fred del cos.

Tu ets foc, revolució i vida.

Flors Moreno i Aguilar

@floretesdelcamp