AQUESTA PRIMAVERA

En runes enceto aquesta primavera

precoç i excessiva,

mentre tornen altre cop les orenetes

i amb elles el desig de tu,

de fer un niu

on puguem estimar-nos totes dues.

Dos cossos aliens

a l’esclat de flors i olors,

als llibres i a les roses,

als xiuxiuejos de la gent,

que ens exclou i ens margina.

Aquesta primavera espessa i tòrrida

serà la última de tantes primaveres amagant-nos.

Passejarem altives de la mà

davant els padrins dels bancs de la plaça,

rambla avall,

espolsant-nos mirades i judicis.

Perquè jo vull amb tu, tot.

Ets el lloc on quedar-me a viure.

Ets casa i tribu,

abric i refugi.

És primavera defora

però a la nostra sang és estiu,

incendiant llavis i pell.