LA LLUM QUE INTUEIXO

“Reprenc la vida allà

mateix, al punt de mitja tarda, tebis

oratges esvaint els núvols d’aigua”

SÒNIA MOLL

Darrera aquest cel de tardor

mudat de núvols nòmades,

sé del cert que hi habita

una llum un xic balsàmica.

Tu també la intueixes?

És tímida i estreta

però suficient per escolar-se

dins l’esquerda esblanqueïda

d’aquest blau d’engrunes blanques.

I acaronar-nos la pell

malmesa i gastada.

I escalfar-nos el dolor

que ens ha glaçat la sang,

el ventre i la mirada.

La veus com s’esmuny

desitjant tocar-te l’ànima?

Aquesta llum necessària

que ens permetrà recollir la tristesa,

silenciar la por i la mort

i trobar la ruta de tornada

a casa, a mi.

A tu mateixa.