TERRA I PELL

Aquesta pluja d’avui,

xopa la terra erma i abatuda,

com les teves llàgrimes

que graviten galtes avall,

damunt el teu cos

retut i arrasat.

Cendres molles i mortes per fi.

Pell malmesa i gastada.

Aigua beneïda que neteja,

que cura, que renta,

que pica, que baixa,

que cau a raig

com aquestes paraules desgavellades

que no sé endreçar.

La terra rep aquest bàlsam

després d’una febrada massa llarga

que ha socarrat arrels i esperances.

El teu cos també descansa

mentre plores dolor i ràbia.

Et respiren els porus esporuguits

i et cicatritzen les esquerdes.

Esvorancs infernals difícils de suturar

Epitelis violentats que clamen vida.

Aquesta pluja d’avui,

benèvola i necessària,

es precipita

calmant la terra cremada,

avivant el batec incipient

que reprèn el tempo

dins la teva pell encara encesa.